Cal anar a votar a les consultes sobiranistes del proper diumenge, per demostrar a la classe política que una bona part de la societat està a favor de la independència, o millor mantenir-se'n al marge perquè no són consultes vinculants ni prioritàries, sinó que hi ha altres vies a explorar? Aquest és l'intens debat que es va viure ahir al GEiEG de Sant Narcís, en un acte organitzat per la comissió Girona Decideix i la col·laboració de Diari de Girona. Entre els defensors de les consultes hi havia el director del festival Temporada Alta, Salvador Sunyer, l'escriptor i articulista Josep Maria Fonalleras i la pràctica totalitat del públic assistent. I en la posició contrària es van mantenir la diputada socialista Pia Bosch i l'advocat i exdiputat de CiU Josep López de Lerma. La moderació va anar a càrrec del periodista Pep Prieto.
Sunyer i Fonalleras van lloar el fet que la iniciativa de les consultes hagi sorgit de la ciutadania, una ciutadania que, al seu parer, està cada cop més allunyada dels interessos polítics i que veu en aquestes consultes una forma d'il·lusionar-se pel futur. "Els partits s'han desconnectat de la realitat i ara ja hi ha poques coses que realment ens facin il·lusió en l'àmbit de país, però aquesta és una manera d'imaginar un futur una mica diferent", va assenyalar Sunyer. Fonalleras, a més, va apuntar que les consultes "formen part d'alguna cosa que està naixent, ja que hi ha molta gent que diu "està bé, m'ho pensaré.."". Al seu parer, els polítics haurien de tenir molt en compte aquesta voluntat ciutadana, i consideren molt positiu que, senzillament, s'hagi pogut generar el debat sobre la independència d'una manera serena.
Defensant l'altre punt de vista, López de Lerma va assegurar "no entendre" el motiu de les consultes. Per una banda, va treure dades estadístiques del Centre d'Estudis d'Opinió, segons les quals el que preocupa la gran majoria dels catalans (el 75%) són problemes com l'atur i la precarietat, mentre que les relacions Catalunya-Espanya només preocupen a un 4,1%. Aquesta falta d'interès, sumat al fet que les consultes es troben al marge de la legalitat, és el que, per a ell, fa que les consultes només siguin "teatre", una resposta que no és racional sinó emocional.
Pia Bosch, per la seva banda, va explicar que ella no anirà a votar perquè no hi ha representada la opció que desitjaria: la del federalisme. En aquest sentit, va defensar l'Estatut d'autonomia com a via per aprofundir en el catalanisme, i també va incidir en el fet que les consultes no són vinculants i que, en aquests moments, la independència és una qüestió que interessa a una part molt petita de la població.
Les dues intervencions dels contraris a les consultes van aixecar un llarg debat entre el públic, ja que molts dels presents van demanar el torn de paraula per lamentar la manca de comprensió per part dels partits polítics i per defensar el dret de la ciutadania a expressar la seva opinió si no està d'acord amb el marc actual.
Sunyer i Fonalleras van lloar el fet que la iniciativa de les consultes hagi sorgit de la ciutadania, una ciutadania que, al seu parer, està cada cop més allunyada dels interessos polítics i que veu en aquestes consultes una forma d'il·lusionar-se pel futur. "Els partits s'han desconnectat de la realitat i ara ja hi ha poques coses que realment ens facin il·lusió en l'àmbit de país, però aquesta és una manera d'imaginar un futur una mica diferent", va assenyalar Sunyer. Fonalleras, a més, va apuntar que les consultes "formen part d'alguna cosa que està naixent, ja que hi ha molta gent que diu "està bé, m'ho pensaré.."". Al seu parer, els polítics haurien de tenir molt en compte aquesta voluntat ciutadana, i consideren molt positiu que, senzillament, s'hagi pogut generar el debat sobre la independència d'una manera serena.
Defensant l'altre punt de vista, López de Lerma va assegurar "no entendre" el motiu de les consultes. Per una banda, va treure dades estadístiques del Centre d'Estudis d'Opinió, segons les quals el que preocupa la gran majoria dels catalans (el 75%) són problemes com l'atur i la precarietat, mentre que les relacions Catalunya-Espanya només preocupen a un 4,1%. Aquesta falta d'interès, sumat al fet que les consultes es troben al marge de la legalitat, és el que, per a ell, fa que les consultes només siguin "teatre", una resposta que no és racional sinó emocional.
Pia Bosch, per la seva banda, va explicar que ella no anirà a votar perquè no hi ha representada la opció que desitjaria: la del federalisme. En aquest sentit, va defensar l'Estatut d'autonomia com a via per aprofundir en el catalanisme, i també va incidir en el fet que les consultes no són vinculants i que, en aquests moments, la independència és una qüestió que interessa a una part molt petita de la població.
Les dues intervencions dels contraris a les consultes van aixecar un llarg debat entre el públic, ja que molts dels presents van demanar el torn de paraula per lamentar la manca de comprensió per part dels partits polítics i per defensar el dret de la ciutadania a expressar la seva opinió si no està d'acord amb el marc actual.
No hay comentarios:
Publicar un comentario