Després de tres nits sense llum els veïns que han pogut han fet les maletes per marxar del poble i instal·lar-se a casa dels parents que ja no estan afectats pel tall de subministrament elèctric. Ho expliquen dins un menjador en tenebres els amos del restaurant de Sant Martí Vell i, amb evident cara de son, el patriarca Josep apunta que «estic tip d´haver-me d´aixecar cada dues o tres hores a la nit per parar una cambra i engegar-ne una altra». El generador que tenen no serveix per alimentar totes les neveres i no queda més remei que interrompre el son si es vol mantenir el gènere en bones condicions. El negoci va tancar diumenge –dilluns és dia de descans setmanal– i sense subministrament de llum ni aigua no tenen ni idea de quan podran tornar a obrir portes.
Els marges de la carretera que porta de Sant Martí a Madremanya conserven espessos gruixos de neu i els camps –un mar blanquíssim de neu verge– són prova evident que la quantitat caiguda era per fer mal. Un intrèpid ciclista pedala de camí a Monells resseguint la ruta preferida de l´heptacampió del Tour Lance Armstrong quan vivia a Girona. A Madremanya tampoc hi ha corrent des de dilluns i una màquina excavadora s´entreté a netejar carreteres i camins que porten a masies que havien quedat aïllades. La ruta cap a Palafrugell –on el fotògraf retratarà el sostre abatut de la piscina municipal– passa per la Pera i Púbol i coincideix amb el moment en què l´electricitat torna a alimentar el poble. El Museu Castell Gala-Dalí no obre al públic però, d´això, la nevada no en té la culpa sinó que la casa està tancada fins demà per vacances.
No tenen la mateixa sort els veïns de Rupià que dimecres al vespre ja van sentir la promesa que en poques hores tindrien un generador alimentant la corrent però que, ahir al vespre, veien amb impotència com de solucions ben poques i seguien a les fosques. Els han dit que d´avui no passa.
En diversos pobles de la zona a les voreres hi ha sacs de sal de 25 quilos proveïts pels ajuntaments i que els mateixos veïns s´han encarregat d´anar buidant sobre uns carrers que amenacen de gelar-se quan caigui el sol.
Asseguradores en el punt de mira
En creuar Llofriu impressiona veure els pilons de neu que camuflen els cotxes que hi ha aparcats arran de carretera. En un restaurant pregunten on s´ha d´anar a cobrar la indemnització pel gènere perdut després de dos dies sense llum. I és que la indignació vers les companyies elèctriques s´ha estès també al col·lectiu assegurador: «no sé per què paguem», sentencien.
No hay comentarios:
Publicar un comentario